El Talp
Avui al vespre hi posat TV3 i m'he posat a mirar aquest nou programa, el Talp. I m'ha agradat, m'ha agradat molt. Té molt bon ritme, no es fa pesat com a vegades Gran Hermano.. Les proves son molt entretingudes i al gent en principi cau bé. Crec que m'el tornaré a mirar i m'hi enganxaré.. Soc el raro.. ja em va passar amb "El Cim".
Per cert, ja tinc el meu concursant preferit. De fet es "concursanta". Es la Núria, una estudiant de psicologia de les terres de Lleida.. Espero que no la facin fora gaire depressa...
Bé.. doncs aixó, que si no heu vist el progama inaugural, us convido que la setmana que bé, el dimecres, el mireu. Ja em direu el que.
Salutacions.
# escrit per Ricky a les 22:48 -
..::Doncs si que en parlarem::..
Bé, per petició popular, si que en parlarem. I és una noticia que em toca molt els ous.
Els Dragons marxen de Barcelona. I us explico...
La lliga americana de Football, així com la de Hockey, Basket,... estàn formades a base de calers, un tio amb pasta forma un equip i allò és seu i punto. No és un club, sinó una propietat, com qui te una casa, un cotxe, un ordinador o un bolígraf. Aquí cada cop passa més, des del Gil i Gil, al Ruiz Mateos o el gilipolles aquest que ara vol comprar l'Espanyol. En fi, que al ser un negoci, si no dona pasta, algo s'ha de fer i els Dragons son també d'una comunitat de propietaris, de fet, la NFLE (National Football League Europe) es d'una comunitat de propietaris que trasllada la franquicia (com si fos un Zara o un McDonald's) al millor postor.
La situació actual dels Dragons era d'uns 7.000 espectadors per partit, gairebé un 10% de l'aforament màxim que es va aconseguir en les American Bowls del 92 i 93, o 93 i 94 (ara no recordo) quan es va omplir a rebentar l'Estadi Olimpic de Monjuic. Des de llavors, el public ha anat minvant, tot i que les arques del club s'han anat ampliant. Alemania, té 3 equips en la NFLE dels 6 que hi ha, i aquests omplen cada cap de setmana amb 40.000 espectadors als estadis, i vosaltres mateixos podeu fer la suma i multiplicació pertinent:
Pais 1 Alemania: 3 equips x 40.000 espectadors x 2000 peles que val l'entrada.
Pais 2 The Ansar Country: 1 equip x 6800 espectadors x 2000 peles que val l'entrada.
Resultat: Ens enportem l'equip a Alemanya! I és aixi de simple i fàcil. Ahir al matí van rescindir el contracte a tots els directius / entrenadors / jugadors / el Barça / ... i apa, cap a Colònia falta gent, que allà segur que omplim un estadi mes!
Total que la gent d'aquí, ens quedem desemparats. El Football (l'esport mes practicat al mon i curiosament mes desconegut aquí!) que es vist cada any per mes de 350 milions, repeteixo 350 MILIONS de persones en les finals de la NFL, amb mes de 50 equips amateurs a Catalunya, al voltant de 10 lligues a Espanya, 5000 nens nomes a Canaries que practiquen el Football flag (la variant mes light per nanos...). Ens quedem sense referent professional, lo poc que es parlava a la tele, lo poc que sortia als diaris, lo poc que es podia fer sortir el football a la societat espanyola o digalicomcollonsvulguis, total, que en un mon que cada dia adopta mes cultura saxona, resulta que l'esport no s'en surt, però no pateixo. Mira el basquet, o els Mc Donalds, o Les guerres... A tot ens apuntem que vingui d'allà. Nomes cal una petita empenta que el Barça no ha spigut donar. Era el negoci del segle. Els Dragons era despres dels de futbol, el club que mes espectadors de qualsevol esport aglutinava. De fet, l'Espanyol no reuneix 7000 espectadors, ni molts equips de 1a, aixi que al Barça del Gaspart li interessava, pero al de Laporta no, el gran president que vol suprimir gastos a saco, resulta que escup els beneficis i per burro en perd. En fi,... que ara, com comentava jo a un amic meu president d'un equip de Football de BCN, hem de fer pinya tots junts per tirar endavant aixo, hauriem de fer una assamblea per poder fer mes força davant televisons, diaris, premsa radiofonica i escrita per tenir mes cobertura, pero aixo ja son figues d'un altre paner.
Però com diu l'Ignasi, "Mentre hi seguim sent nosaltres, el football no ha de patir". Potser es el problema, Ignasi: Que hi som nosaltres.
Salut i Força Dragons! Per sempre...
# escrit per Arnau a les 09:24 -