Aigua!

Vaig ben xop!. No se'ns ha acudit res millor que acabar el dia amb una guerra d'aigua. A les 11 de la nit.
Tot ha començat per que un parell de nens de 10 anys han vingut a mullar a l'Ignasi, amb pistoles d'aigua, mentre estavem fent un gelat al bar. L'Ignasi, se n'ha anat a casa i ha agafat una galleda d'aigua, i Bumm.. ha tombat al primer nen.. Mes tard se n'han afegit 6 o 7 mes i nosaltres també ens hem afegit a tirar aigua.
Resultat, al final, kuan els nens anaven tan xops que han marxat, ens hem atacat entre nosaltres.. I lògicament, tots xops cap a casa. Ara vaig a posar-me el pijama, k sinó demà tindrè un constipat de cavall.
Bona nit. Atxim! Atxim! Fins demà, si segueixo viu!

# escrit per Ricky a les 23:51 -

Ja som dijous, toca't els ...

Com passa la setmana, ja som a dijous, bé, fa mitja hora que es dijous, pero ja serveix... Avui no m'ha passat res que valgui la pena d'explicar, i el segon capítol de les increïbles aventures del capità Escampacloudy encar no estan llestes, així que em limitaré a saludar-vos i, mes que res, per que vegeu que cada dia em passo per el racó d'escriptura.
Demà espero tenir carnassa fresca per esbudellar.
Fins demà.

# escrit per Ricky a les 00:38 -

30.7.03

Les increïbles aventures del Capità Escampacloudy

Capítol 1 - On soc?

Era dimecres, un dimecres de Juny, sense res per fer, simplement reposar estirat en aquell moble. Una tombona de color, originalment blanc, ara ja mes aviat marró, que tenia a la terrassa de la caseta de Sant Pau. Feia calor, molta calor.. potser massa per estar encara al Juny, fins i tot la Coca-cola que tenia al costat semblava estar demanant a crits un parell de glaçons mes. Estava mig endormiscat, només sentia el poc vent que hi havia i algun ocell que encara no s'havia deshidratat.
De sobte, un soroll em va desvetllar. Va ser un soroll sec, fort, que venia del Sud, de la carretera que porta a l'antiga mina de Sant Jordi. Em vaig espantar. No m'esperava, en una tarda tan tranquil la que hi podés haver alguna cosa que produïs un soroll semblant.
Em vaig posar dret, i em vaig acostar al caire de la terrassa, encara badallant i ben be per fer alguna cosa. Vaig veure com els altres veïns també havien sentit aquell soroll i, curiosos i tafaners com son tots, van sortir als jardins, terrasses o balcons per investigar de que es tractava.
Al cap d'uns moments, quinze o vint segons, no crec que mes, es començava a divisar una col lumna de fum que sortia, mes o menys, i pel meu negat sentit de l'orientació, del pont que creua la riera, a mig quilòmetre de l'entrada de la mina abandonada. No vaig poder resistir la curiositat. Vaig calçar-me les xancletes i, tot recollint les ulleres de sol i el mòbil, vaig començar a fer-me hipòtesis de que podia haver passat.
No sabia si agafar el cotxe o anar-hi caminant... no era massa lluny, i el cotxe estava al garatge. Vaig decidir fer una mica d'esport i anar-hi a peu. Pel camí em vaig trobar amb el Jordi, un antic company d'escola i ara company de sortides nocturnes, que també estava a casa seva sense fer res i havia sentit el fort soroll. Tots dos varem anar, tot xino-xano, caminant per la drecera que porta fina al pont. No veiem ni sentiem cap cotxe de bombers, cosa que ens feia pensar que no devia ser res greu. Tots dos anavem fent bromes sobre quin pixapí s'havia estabellat per aquella estreta carretera.
Pero al tombar el darrer revolt i veure el pont ens varem quedar astorats. De fet, la sorpresa va ser que ja no hi havia pont. S'havia esfondrat, només hi havia un gran forat cap a l'interior de la muntanya i les restes de runa del pont escampats per la llera de la riera. No ho vàrem dubtar, varem còrrer cap a la base del pont, mentre veiem com nombroses persones estaven a la carretera, sense creure's que aquell pont es podés haver esfondrat.
Vàrem ser els primers en arribar a baix, potser per que vàrem ser els únics que haviem arribat al pont per la drecera, i no per la carretera com tothom... No sabiem que fer, cridàvem per veure si hi havia algú i de cop varem sentir:
-"Aqui, ajudeume!!"
Vàrem còrrer cap al forat que venia de dins de la muntanya i, sota unes travesses de fusta, varem trobar un home gran, semblava un rodamón, amb barba de mesos i amb les robes estripades. Només ens deia:
-"On soc?, on soc?"
Nosaltres no enteniem res...

Continuarà...

# escrit per Ricky a les 00:25 -

28.7.03

La cosa comença a rutllar

Doncs si, la cosa comença a rutllar. Avui hem estrenat el portfolio del nostre "projecte" amb l'Arnau. Ja en tenim una d'acabada i entregada...
Ambdos estem contents.. a veure si aviat se n'afegeixen mes..
Mica en mica... no tenim pressa, pero tampoc no tenim "pausa.."

Altres coses:
Avui no ho entenc.. el mercuri marca que fa menys calor, pero jo estic igual de sofocat que cada dia, amb el ventilador a tope, i amb els pantalons del pijama... I encara tinc calor... Dec gaudir d'alguna malaltia que em fa tenir mes calor (que no anar mes calent, eh!!) que de costum... no se.. pero crec que avui tampoc no prodré dormir.
Per cert, també, la pàgina de Sant Julià esta temporalment fora de servei, fins que no torni a quedar lliure el domini stjulia.net.. ja comunicaré quan el pugui recuperar i tornar a engegar la cosa..
No se.. no tinc ganes de parlar del que suposo que mes d'un esteu esperant, del de sempre.. Ja me n'he cansat.. no tornaré a parlar-ne, ni aqui, ni enlloc... Si algu no sap que es "lo de sempre", que no es preocupi, no val gens la pena.. era una tonteria..., una tonteria morta...
Doncs ja està, per avui ja n'hi ha prou... ostres, em sap greu.. pero darrerament no estic massa inspirat...
Bé, només us deixo una reflexió entre les diferències del català i el castellà, i es que estava pensant, que, dels genitals femenins, allà al Reino de España, en diuen vulgarment "almeja", i aqui, a les terres de parla catalana, en diem "figa", mots que designen dues realitats tan diferents com és un mol lusc salat, aspre, dur, grisenc i difícil d'obrir, en un cas, i, en l'altre, un fruit dolç, sucós, tou, rogenc i de tacte agradable i fàcil... com per pensar-ho...
Bona nit, us desitjo el millor a la gent que s'ho mereix..
Mil mostres d'afecte.

# escrit per Ricky a les 23:00 -

Aviso a navegantes

Tingueu present un consell: Si penseu que un "xupeton" al braç no es veu gaire... aneu equivocats.
Apa, he dicho.
MUAKS I CLAPS!

Per cert, ja podeu comentar les noticies, aixi que no feu els vagos!!

# escrit per Ricky a les 01:38 -

27.7.03

Tinc son, molta son!!!

Entre ahir i avui, les 24 hores de bagà, m'han deixat rebentat, i aixo que no he jugat!!
A les 8 i a les 11, els primer partits. Llavors a les 12 de la nit a sopar, mes tard cap a Puigcerdà, tornant a veure el tercer partit, i per si no fos poc, a les 6 del mati a la piscina.
Com havia de tenir son.. fins a les 8 no m'he adormit, i a les 11 ja estava en peu...
A la tarda a veure les finals i a fer unes braves a Cal Ramon. Ara a mirar el Barça, i d'aqui una estona a dormir, k ja toca..
Per cert... a vegades hi ha coses k no les acabo d'entendre.. pero que hi farem.. sóc una mica tonto.
També gràcies a la gent que m'ha comentat k llegeix el blog, gràcies! Intentarè que podeu posar rèpliques als comentaris!
Bona nit guaps!

# escrit per Ricky a les 23:40 -